Efectes negatius del sistema de dipòsit i reembors Re-turn
El primer de febrer va engegar el sistema de dipòsit i reembors Re-turn, que consisteix a pagar un dipòsit d’entre quinze i vint-i-cinc cèntims per ampolla de plàstic o llauna -l’import depèn de la quantitat de líquid-, que és retornat quan hom duu l’envàs a una de les 2.300 màquines col·lectores repartides arreu del territori o a botigues que accepten els envasos via taulell, tot i que aquesta segona opció no és gaire habitual per motius de logística i d’higiene.
L’objectiu del sistema Re-turn és de reciclar tants envasos com sigui possible i evitar que acabin a l’abocador, fet que ja ha quedat demostrat amb les xifres facilitades per la companyia, que és un consorci en què participen diverses empreses productores de begudes, de la distribució i del reciclatge.
En aquest sentit, si bé l’inici va ser al ralentí, el nombre d’envasos retornats ha augmentat de manera exponencial i hi ha dies que se’n retornen més de tres milions, amb les xifres més altes el divendres, el dissabte i el diumenge, dies en què hom fa més activitats a l’exterior i vénen més ganes de beure un refrigeri.
D’altra banda, sembla que hi ha hagut un efecte secundari amb la implementació del sistema Re-turn i és que als carrers no hi ha tanta brutícia com abans, sobretot al centre, on fins fa uns mesos hom podia trobar centenars d’envasos abandonats a la seva sort, tot i que col·locats seguint unes pautes molt determinades, essent el clàssic dels clàssics l’ampolla o la llauna clavada en una reixa del Dublin georgià.
Tot això ha canviat i ara hom pot veure gent recollint envasos, això sí, comprovant que l’etiqueta tingui el logotip de Re-turn -altrament no hi ha reembors-, a fi de fer uns calerons portant-los a la màquina. De fet, una imatge força habitual en alguns establiments on hi ha màquina de Re-turn són les llargues cues de gent carregada amb bosses de plàstic plenes d’envasos.
Amb tot, sembla que n’hi ha que no només recullen els envasos abandonats, sinó que també regiren les papereres, com és el cas de les estacions de tren, un fet força habitual perquè els establiments que venen begudes en aquests llocs són força petits i en el gros dels casos no tenen màquina de Re-turn; així doncs, per no haver d'anar amb l'envàs amunt i avall, la gent el llença a la paperera, perdent el reembors.
I tenint en compte que la pràctica de treure el contingut de la paperera no és gens higiènica, sobretot perquè n’hi ha que deixen altres deixalles escampades a l’exterior, Iarnród Éireann, la companyia ferroviària estatal, ha plantat uns plafons demanant a la gent que no les regirin adduint motius de salut, tant per als regiradors com per al personal de neteja i dels usuaris de l’estació.