A Dublin hi ha dos cursos d’aigua que travessen la ciutat: el Grand Canal al sud i el Royal Canal al nord, dos projectes faraònics iniciats a la segona meitat del segle XVIII com a via de transport del Shannon fins a Dublin, però que van acabar sucumbint a l’auge del ferrocarril, primer, i al de la carretera, després.

En el cas del Royal Canal al seu pas per la zona més urbana de Dublin, ha estat deixat de la mà de Déu durant dècades, però durant els darrers anys, les autoritats municipals han volgut revertir la situació amb un projecte d’adequació de les ribes que convertirà la rodalia del canal en un lloc molt més agradable per a l’esbarjo dels urbanites.

En aquest sentit, ara fa unes setmanes va obrir el tram que va del Cross Guns Bridge -al barri de Phibsboro-, que curiosament també fou el lloc on va començar la construcció del canal l’any 1790-, fins al Finn Bridge, a Drumcondra, i ja es pot copsar la millora substancial respecte al que hi havia abans.

Ara, el camí de terra que s’enfangava durant els dies de pluja ha estat pavimentat i hi ha dues zones diferenciades, una per a vianants i una altra per a ciclistes, que es delimiten amb una línia blanca i amb un petit desnivell que, de facto, fa que els vianants vagin per una cosa semblant a una vorera. Amb tot, com d’habitud, tenint en compte que hi ha molts més vianants que no pas ciclistes, els primers acostumen a envair l’espai dels segons.

També hi han construït un pont a fi de facilitar el pas cap a l’altra riba i és que fins ara hom només podia creuar el canal fent equilibris a les diverses rescloses que hi ha en aquest tram, que han romàs inalterades, mantenint el nivell d’aigua adient per a cada secció, en un sistema que calca el que hi ha al canal de Panamà, malgrat que al Royal Canal el trànsit de vaixells és gairebé nul.

I per a qui vulgui relaxar-se al costat de l’aigua, hi ha com una rampa que permet baixar fins a nivell zero, això sí, no s’hi permet el bany perquè hom podria agafar alguna cosa molt dolenta només de veure l’estat de les zones més properes a les comportes, força lògic tenint en compte l’aigua estancada i el fet que aquest tram ja és gairebé el final d’un curs d’aigua de cent quaranta-cinc quilòmetres.

Per la seva banda, la fauna continua gaudint del canal, tot i que potser els agradava més abans, quan tot era més salvatge, amb els ànecs nedant alegrement. Tanmateix, malgrat que l’aigua és força clara, per ara no s’hi veuen peixos. I a l’exterior, unes flors de colors encara fan més bonic aquest  nou tram del Royal Canal, que fins i tot ha pintat algunes de les naus industrials adjacents, que abans eren grises, fredes i tristes, a fi d’encaixar en el nou entorn.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV