Els 3,46 milions de passatgers que van passar per l’aeroport de Dublin durant l’agost van suposar un rècord mensual en els seus vuitanta-quatre anys d’història, però, d’altra banda, no han ajudat gaire a contenir els números i és que durant els primers vuit mesos de l’any, el nombre d’usuaris que han passat per les instal·lacions de Collinstown ja s’enfila fins als 22,7 milions. De fet, el passat agost també hi va haver rècord de passatgers en una sola setmana -829.000 passatgers la setmana iniciada el dia dotze- i diari -124.600, el divuit d’agost.

Així doncs, molt probablement s’ultrapassarà el límit anual de passatgers, fixat als trenta-dos milions ara fa disset anys quan va entrar en servei la terminal 2, i així ho ha reconegut la Dublin Airport Authority (daa), que gestiona l’aeroport de Dublin i el de Cork, calculant que s’arribarà als trenta-tres milions, és a dir, un milió per sobre del límit.

El motiu del topall era que un nombre de passatgers superior podria ocasionar problemes de congestió als accessos de l’aeroport i als veïns de la zona, però ara, quan ja s’ha arribat a aquesta xifra, hom pot comprovar que ni de bon tros, atès que llevat d’alguna incidència extraordinària, com un accident o menys sovint, una protesta amb ganes de fer-se veure causant disrupció, a l’aeroport s’arriba sense problemes.

Tot això ha encès un debat entre partidaris i detractors de la mesura: entre els primers hi ha els qui es basen en qüestions mediambientals assegurant que s’ha de posar un límit i que no es pot créixer indefinidament, però també hi ha qui demana que es desviïn vols cap a altres aeroports, sobretot Cork i Shannon, fet que descongestionaria Dublin i alhora facilitaria les coses als qui viuen a l’oest o al sud i ara s’han de desplaçar fins a la capital perquè al seu aeroport més proper no hi ha gaire connectivitat.

Entre els detractors del límit de passatgers hi ha sobretot les companyies aèries, amb Michael O’Leary de banderer; en aquest sentit, el director general de Ryanair -la companyia que més passatgers mou a l’aeroport dublinès-, ha criticat el govern per enèsima vegada -amb acarnissament amb Eamon Ryan, líder ecologista i ministre de Transport- per no fer res amb una mesura que impacta negativament molts sectors de l’economia irlandesa. O’Leary també ha fet una mica d’espantaiaies assegurant que aquest Nadal, els bitllets d’avió no baixaran dels cinc-cents euros.

Per ara s’han endegat dues mesures per mirar de reduir el nombre de passatgers de l’aeroport de Dublin: una ha estat reduir el nombre de seients disponibles durant la temporada baixa -de novembre a març-, que és quan hi ha menys demanda, i l’altra és incentivar les companyies aèries a volar a Cork, que opera per sota de la seva capacitat, en lloc de Dublin.