Els senyals EIRE, tot un símbol de la neutralitat irlandesa
Durant la Segona Guerra Mundial, Irlanda va declarar-se neutral i va haver de fer malabarismes per a mantenir-s’hi. A més, a fi d’evitar confusions entre els bel·ligerants, en vuitanta-tres punts del seu territori, llavors anomenat Estat Lliure d’Irlanda, va escriure la paraula EIRE -sense accent a la primera E- acompanyada d’un número, seguint la costa en sentit horari, de l’1 -a Ballagan Point, al comtat de Louth- al 82 -a Inishowen Head, al comtat de Donegal- i amb el 83 essent afegit més tard entre els ja existents 35 i 36, al comtat de Kerry.
Un cop acabat el conflicte, els EIRE van patir una sort dispar: alguns van ser desmuntats, d’altres foren engolits per la vegetació i n’hi va haver que van ser conservats, tot i que no gaires. Amb tot, el juliol del 2018, un incendi al Bray Head va cremar els matolls que cobrien l’EIRE 8 i això va revifar l’interès sobre aquests senyals; l’EIRE de Bray que va ser restaurat, però la vegetació ha crescut entre les pedres i l’ha cobert de nou. Després, la febre dels antics EIRE va arribar a Howth, on hi havia hagut el número 6, que un grup de voluntaris ha restaurat i ara en té cura.
Mesos més tard fou el torn de l’EIRE 7: una E, una I, una R i una altra E. En aquest cas situat en un prat inclinat entre la via del tren i la mar, a Dalkey, al sud de Dublin, que és el més accessible dels que hi ha al voltant de la capital atès que no s’ha de caminar gaire, a diferència del de Bray o el de Howth; hom enfila Vico Road, agafa el trencall, baixa per un caminet, passa pel pont del DART, una mica més de caminet i ja hi som.
El senyal és ben visible de molta distància gràcies al fet que les lletres i el número, d’un color blanc immaculat, contrasten perfectament amb el verd de l’herba i a més, les pedres estan fixades sobre una base de ciment i això fa que entremig no hi creixi vegetació, per la qual cosa, a Dalkey no hi ha hagut el problema de Bray, i n’hi ha prou amb posar-li una capa de pintura de tant en tant.
El fet que estigui en un prat inclinat i més enllà hi hagi un penya-segat permet de tenir una vista panoràmica excel·lent sobre la meitat sud de la badia de Dublin, de la qual hom pot gaudir assegut als bancs que hi ha a la part alta, alguns amb taula, en cas que algú hi vagi a fer un pícnic. També hi ha uns plafons que expliquen la història d’aquest senyal concret i de la resta així com els noms dels militars que hi feien guàrdia durant la Segona Guerra Mundial, conflicte que a Irlanda es va conèixer com The Emergency.
Tanmateix, n’hi ha que passen de llarg i és que ja el tenen molt vist: els banyistes que fan servir el mateix camí, però que continua cap avall salvant el penya-segat, a fi de fer una capbussada al Vico Bathing Place.
Podeu mirar el vídeo a Liffey TV