El Liffey, l'element que més ha marcat la ciutat de Dublin
Quan hom mira Dublin a vista d’ocell, una de les coses que més criden l’atenció és el Liffey, el riu que divideix la ciutat en dos: històricament, el sud benestant i el nord obrer, tot i que durant les darreres dècades aquesta divisió s’ha difuminat molt gràcies al flux entre riba i riba, com així ho il·lustra el pont d’O’Connell, amb els double deckers de Dublin Bus amunt i avall.
Antigament era una altra història i és que els ponts eren escassos, impassables durant la plenamar -o marea alta- i no gaire duradors, atès que eren de fusta i molt rudimentaris; es clavaven unes estaques a la llera -encara avui visibles en alguns llocs- i s’hi posaven unes fustes al damunt. D’altra banda, de fa segles, el pont més icònic és, sens dubte, el Ha’penny Bridge.
A les seves ribes hi ha tota mena d’edificis, alguns d’antics, com les Fourt Courts, i d’altres de més moderns, sobretot al tram final del riu, a la zona de les Docklands, que en els darrers vint-i-cinc anys ha passat de tenir un paisatge industrial gris i fred a ser la zona cool de la ciutat.
L’aigua del Liffey té una tonalitat una mica fosca a causa de la sorra negra de la llera, però aquest color ha fet sorgir teories apuntant que la Guinness és aigua del riu i és que la fàbrica d’aquesta icònica marca de cervesa és al costat.
En tant que riu influenciat per l’Atlàntic, la marea és un element molt característic del Liffey, amb el nivell de l’aigua pujant i baixant dues vegades -dos pics alts i dos de baixos- en un procés que dura unes vint-i-tres hores. Així doncs, a vegades hi ha aigua, d’altres hi ha sorra negra -ideal per als ocells- i quan neva, la llera és blanca, malgrat que per ser un riu on entra aigua salada, no arriba a congelar-se mai.
La marea també determina la navegació; per exemple, a les Docklands sempre hi ha prou calat, mentre que el tram passat O’Connell Bridge, només és navegable durant la plenamar.
El Liffey no ha estat mai un lloc d’esbarjo, però de tant en tant es converteix en l’escenari de competicions esportives; és el cas de la regata de rem que cada primavera enfronta els universitaris del Trinity College i amb els de la UCD -a semblança de l’Oxford-Cambridge londinenca- o del més que centenari Liffey Swim, que enguany ha estat a dues mànegues arran d’una disputa entre entitats organitzadores, en què centenars de valents neden riu avall, de la fàbrica Guinness fins a la Custom House, on hi ha una dutxa de desintoxicació.
D’altra banda, en tant que riu urbà, al Liffey hi ha molta brutícia, de bicicletes -unes quantes- a tota mena d’envasos, com llaunes, papers, ampolles de vidre, de plàstic... Amb tots, en aquest darrer cas, el del plàstic, hi ha una barcassa que les atrapa i el material és convertit en mobiliari urbà de disseny.
I quan arriba la nit, el Liffey es converteix en un mirall, tant quan es felicita algun equip de futbol com quan els del Centre de Convencions marquen territori.
I la part més desconeguda del Liffey: riu amunt, fora del centre, tot un oasi de pau.
Podeu mirar el vídeo a Liffey TV