Tot i ser les dues ciutats més poblades d’Irlanda, la connexió ferroviària entre Dublin i Belfast sempre ha distat molt de ser un servei d’alta freqüència com el que hom pot trobar en altres països entre les ciutats més importants i fins ara només hi havia vuit trens al dia en cada sentit; amb tot, això ha canviat i d’ençà del vint-i-nou d’octubre, de dilluns a dissabte hi ha quinze trens per sentit -un per hora durant bona part del dia-, mentre que diumenge en són vuit, dos més que fins ara.

L’augment de freqüència ha estat possible gràcies a una inversió de vint-i-cinc milions d’euros aportada pel fons intergovernamental compartit entre el Nord i el Sud i és la més important feta en aquesta línia durant els darrers vint-i-cinc anys. El gros dels diners s’ha centrat, sobretot, en la millora de la senyalització, fet que permet d’encabir més trens i és que en el tram més proper a la capital, els trens entre Dublin i Belfast comparteixen traçat amb el DART, el tren de rodalia, així com trens de mitjana distància.

El servei uneix en una mica més de dues hores la dublinesa Connolly Station i la Grand Central Station de Belfast parant a Drogheda, Dundalk, Newry i Portadown. A Belfast, l’estació fou inaugurada recentment després d’una inversió d’uns 410 milions d’euros i ha esdevingut el nou hub de transport a la capital nord-irlandesa puix que d’allà surten moltes línies d’autobús que van arreu del Nord.

De tota manera, la flamant nova estació també va ser notícia per l’omissió del gaèlic a la retolació, amb una vistosa protesta del col·lectiu An Dream Dearg -una barreja d'anglès i gaèlic que vol dir el Somni Roig- i amb Translink, l’empresa de transport públic al Nord, traient ferro a la qüestió i assegurant, de manera una mica condescendent, que inclourien el gaèlic en un rètol de benvinguda en diverses llengües.

D’altra banda, de tant en tant apareix algun estudi de xarxa de tren d’alta velocitat -malgrat que no superaria els 200 km/h- que podria unir les principals ciutats irlandeses i que tindria l’objectiu de fer més atractiu el tren respecte al cotxe.

Tanmateix, sembla que això és fer volar coloms i per ara, es faran inversions a les línies existents o se’n construirà alguna de nova, com la que uniria Dublin amb Navan (Comtat de Meath), una zona de la commuter belt dublinesa, és a dir, que els residents desplacen a la capital diàriament, on hom preveu un fort augment de població.