Arran Quay, el moll del Liffey situat entre els carrers Church i Queen, fou desenvolupat a principi del segle XIX i inicialment era considerat un indret molt de moda entre les famílies de classe alta. L’estil arquitectònic georgià era el dominant a l’època, amb el seu característic maó vermell, i és per això que el gros dels edificis d’Arran Quay té una façana georgiana de tota la vida. Tanmateix, com hom pot comprovar fàcilment, hi ha dos díscols, més concretament, el número deu, amb una façana de color verd clar, i el catorze, de color blau cel.

L'elecció d'un color diferent del del maó vermell predominant té diverses explicacions, com el seu atractiu estètic, que afegeix un interès visual al paisatge del carrer, trencant la monotonia de la fila d’edificis i cridant una mica l'atenció. D’altra banda, tot i que a Dublin sempre ha predominat el vermell, les variacions en els colors de la façana no han estat estranyes al llarg de la història arquitectònica de la ciutat i és que molt sovint han reflectit el gust personal o les aspiracions socials del propietari.

En aquest sentit, en el cas del blau, té una explicació històrica i cultural que va associada a la importància i al prestigi, per la qual cosa, pintar la façana d’aquest color podria ser una expressió d'identitat cultural o una temptativa de transmetre un determinat estatus. De fet, abans de ser substituït pel verd com a color nacional, el color més representatiu d'Irlanda era el blau, que encara avui resisteix els embats del verd en alguns símbols, com la bandera del President d’Irlanda, que també inclou una arpa daurada.

I als Antípodes de la monotonia cromàtica del gros dels edificis georgians hi ha les portes, que acostumen a tenir un color diferent de la del veí, amb diverses teories, però sense que s’hagi arribat a cap conclusió. De tota manera, hi ha una explicació, mig llegenda urbana mig tòpic tronat de la manera de ser dels irlandesos, que diu que les portes són de colors diferents perquè així, quan hom torna a casa del pub havent-se passat de frenada amb la beguda, és més fàcil de trobar la porta correcta. Curiosament, en aquest tram d'Arran Quay, gairebé totes les portes són de color negre i és que en el cas dels números 10 i 14 no hi ha confusió possible.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV