Tot i que oficialment s’anomena el Viaducte del Liffey, tothom el coneix com a Loopline Bridge, nom que fa referència al fet que és curvilini. Aquest pont ferroviari que travessa el riu Liffey al centre de Dublin, gairebé paral·lel al Butt Bridge, fou dissenyat per l'enginyer John Chaloner Smith i construït entre el 1889 i el 1891 amb l’objectiu de connectar la línia ferroviària del sud de la ciutat, que acabava a l’estació de Westland Row -ara anomenada Pearse-, amb la del nord, a Connolly, establint així un enllaç vital per al transport, no només dublinès, sinó també irlandès.​

El Loopline Bridge està format per bigues de ferro forjat en forma de reixat, recolzades sobre una doble fila de pilars de ferro colat molt imponents assentats a la llera del Liffey. El viaducte s'eleva aproximadament sis metres per sobre del carrer i hi passen dues vies, que connecten les estacions de Tara Street i Connolly.​

D’ençà de la seva construcció, el pont ha estat objecte de debat per la seva aparença i l'impacte visual sobre la ciutat. En aquest sentit, de sempre, els dublinesos han expressat la seva preocupació pel fet que, de l’oest estant, el Loopline Bridge no permet de veure la Custom House, considerat un dels edificis més emblemàtics de Dublin.

Al llarg del temps s’ha mirat de trobar una solució, sense reeixir. Als anys vint del segle passat, el Comú de Dublin havia estudiat de reemplaçar-lo amb un túnel, una idea que va reaparèixer el 1967, i el 1993, l’Institut d’Enginyers d’Irlanda va convocar un concurs d’idees, però finalment, el disseny guanyador no va anar més enllà d’una maqueta. D’altra banda, el 2004, els anuncis que cobrien l’estructura van ser retirats i ara només hi resten grafits.​

Curiosament, els qui van ser més a prop de permetre que tothom pogués veure sense problemes la Custom House van ser els tripulants del vaixell de guerra britànic Helga, que durant els Fets de Pasqua del 1916, volent destruir l’antic Liberty Hall, tenia el Loopline Bridge al mig, fet que li va suposar de rebre algun impacte, això sí, l’estructura va resistir l’embat.

Aquest pont també té un lloc destacat en la literatura irlandesa; per exemple, a la novel·la Ulisses, de James Joyce, és esmentat en diverses ocasions, fet que reflecteix la seva importància en el paisatge urbà de Dublín i en la vida quotidiana dels seus habitants.​

Amb el pas dels anys, el Loopline Bridge ha estat objecte de diverses modificacions i discussions sobre la seva conservació i integració en l'entorn urbà i tot i les crítiques, el pont continua sent una part essencial de la infraestructura ferroviària de Dublin i d’Irlanda i un testimoni de l'evolució de la ciutat, del segle XIX fins a l’actualitat.​

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV