A la north inner city dublinesa, és a dir, la part del centre situada al nord, hi ha Dorset Street, una via urbana amb un trànsit molt intens i una mica deixada de la mà de Déu, però que té una història mil·lenària que ens duu als temps celtes, quan aquest carrer formava part d'una de les cinc grans vies reials d’Irlanda, més concretament, l’Slighe Midh-Luchra, que anava del riu Liffey, on ara hi ha Church Street, fins al nord de l’illa, passant per la Hill of Tara, lloc de coronació dels reis irlandesos.

Així doncs, aquest camí era utilitzat per reis, guerrers i comerciants, entre altres, servint tant per a trànsit cerimonial com per a les necessitats pràctiques d’unir regnes i facilitar intercanvis. Tanmateix, amb l'arribada dels normands, el desmantellament de la Irlanda celta -sobretot a la zona est de l’illa- i el posterior creixement de Dublin com a ciutat moderna, l’Slighe Midh-Luchra va anar transformant-se i ara és un poti-poti arquitectònic on domina l’estil georgià i el seu característic maó vermell.

La fesomia actual del carrer data de mitjan segle XVIII, quan la zona de Dorset Street va ser edificada per la família Gardiner; de fet, aquesta antiga i adinerada nissaga té un carrer amb el seu nom, que va a parar a Dorset Street. Després, cap a mitjan segle XIX, la zona va esdevenir un barri molt comercial, amb botigues de tota mena que li van fer viure els seus dies de glòria; amb tot, a poc a poc, va entrar en declivi i va esdevenir un simple lloc de pas per als que anaven o se n'anaven del centre de la capital.

El cop de gràcia va arribar cap als anys seixanta del segle passat quan, després que deu anys abans s'hagués retirat la línia de tramvia que hi feia d'artèria principal, el carrer va ser envaït pel trànsit privat, atès que va convertir-se en la principal sortida cap a l'aeroport i el nord, en aquest segon cas, com durant l’època celta; també va obrir una gran quantitat de comerços no gaire elegants, com restaurants de menjar ràpid, botigues de Tot a 100, cases d'apostes o sex shops, que encara avui són el gros del teixit comercial del carrer.

D’altra banda, a Dorset Street hi ha pubs que són autèntiques institucions, com The Auld Triangle -a la cantonada amb Gardiner Street- i The Big Tree, on sembla hi ha hagut un pub o taverna d'ençà del 1543. Pel que fa al nom actual -l’Arbre Gros-, deriva d'un episodi una mica macabre que va tenir lloc just després de la rebel·lió del 1798 quan, en un judici d'un minut de durada, el jutge va condemnar a la forca cinc homes, havent-se d'executar la pena al lloc on havien estat arrestats, que era en aquella taverna. Els condemnats van ser penjats d'un arbre molt gros que hi havia allà i a partir d'aquell moment l'establiment va ser conegut com la taverna de l’Arbre Gros.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV