Al cor de Grand Canal Dock, una de les zones de Dublin amb més modernets per quilòmetre quadrat, hi ha un carrer que té un nom als Antípodes del seu estatus actual: Misery Hill, és a dir, el Puig de la Misèria, un topònim que fa referència al seu passat més tenebrós, quan era l’escenari d'alguns dels capítols més foscos i fascinants de la història de la capital irlandesa.

El nom de Misery Hill evoca imatges de sofriment i penúria i es remunta a l'edat mitjana; tanmateix, l'origen d'aquest topònim té més d’una teoria: una de les més acceptades està relacionada amb la pràctica de mostrar públicament els cossos dels executats a la zona, una mesura que servia d'advertència per a dissuadir de cometre delictes als qui arribaven a Dublin d’ultramar i amarraven el vaixell a Grand Canal Dock. Els cossos podien romandre exposats durant mesos i aquest costum tan macabre va continuar fins al segle XVIII, amb casos documentats fins a l'any 1766.

Una altra teoria suggereix que el nom prové de la presència d'un hospital per a leprosos a la zona durant el segle XIII. Aquest hospital, gestionat per l'Orde de Sant Llàtzer, proporcionava cures bàsiques als malalts abans de la seva peregrinació al Camí de Santiago. Tanmateix, la qualitat de l'atenció era tan precària que es descrivia com a miserable, cosa que podria haver influït en la denominació de la zona.

Durant l'edat mitjana, els leprosos que no podien ser admesos a l'hospital de Townsend Street es veien obligats a viure als marges de la ciutat i Misery Hill va esdevenir el seu refugi. Aquests individus eren sovint estigmatitzats i obligats a portar campanes per a advertir de la seva presència, mentre que un acompanyant portava una vara llarga per a mantenir la distància amb els altres ciutadans.

Amb el pas del temps Misery Hill va experimentar diverses transformacions, sobretot durant els darrers cent anys. En aquest sentit, al llarg del segle XX, la zona es va convertir en un centre industrial, amb magatzems i un gasòmetre a prop de Sir John Rogerson's Quay.

No obstant això, entre final del segle XX i principi del XXI, la zona va ser objecte d'una profunda regeneració com a part del projecte de renovació de les Docklands i actualment, Misery Hill acull oficines modernes -amb moltes companyies de les noves tecnologies, que fa que la zona sigui coneguda com a Silicon Docks-, a banda del Bord Gáis Energy Theatre, The Marker Hotel i blocs residencials de luxe que allotgen hordes de hipsters que, probablement, ignoren el passat de la zona.

Així doncs, Misery Hill és un exemple de com els espais urbans poden portar les empremtes del passat, recordant-nos les històries de sofriment, exclusió i transformació que han modelat les nostres ciutats, però que alhora simbolitzen la capacitat de Dublín per a reinventar-se, tot mantenint viva la memòria dels seus orígens.