La previsió de passatgers de l’aeroport de Dublin per a aquest diumenge passat era de 127.000, una xifra que quan es confirmi suposarà el rècord absolut en els vuitanta-cinc anys d’història de les instal·lacions, que durant el 2024 van veure passar trenta-tres milions de passatgers, un milió per sobre de la passenger cap, és a dir, el límit anual d’usuaris establert el 2007 com a condició per a atorgar el permís d’obres per a la construcció de la Terminal 2.

De tota manera, la passenger cap va ser suspesa temporalment pels tribunals i això ha fet que l’activitat hagi rebotat, perquè en declaracions a l’emissora de ràdio Newstalk, Graeme McQueen, portaveu de l’aeroport de Dublin, hom espera arribar als 130.000 o 140.000 passatgers diaris alguns dies de l’estiu, una xifra que representa un territori desconegut, però que reflecteix que hi ha una demanda clarament a l’alça, en part alimentada per la connectivitat amb l’altra banda de l’Atlàntic.

Segons McQueen, la previsió per a enguany és de trenta-sis milions de passatgers, quatre per sobre de la passenger cap, i el dia que aquest límit desaparegui, la xifra podria enfilar-se esglaonadament fins als seixanta milions, tot i que, òbviament, s’haurà de fer inversions en noves infraestructures perquè si bé actualment l’aeroport té la capacitat per a gestionar el volum de passatgers que hi passen, en cas que fossin seixanta milions seria una història ben diferent.

D’altra banda, fora del recinte continuen les disputes amb col·lectius que reben les conseqüències negatives d’un aeroport, sobretot del soroll, que ha augmentat amb l’obertura de la pista nord i és que els avions, quan se n’enlairen, no segueixen el recorregut estipulat a la sol·licitud de permís de construcció de la pista i això ha fet que alguns residents de la vora siguin sotmesos contínuament a un nivell de decibels insuportable, amb l’agreujant que, depenent de la direcció del vent, també els arriba el fum dels motors.

Pel que fa a la resolució de la supressió de la passenger cap, sembla que, com d’habitud amb aquests assumptes, la cosa anirà molt lenta i és que hi ha unes quantes agències públiques involucrades, cada una amb les seves regulacions i lletra petita, i això fa que no s’avanci. Així doncs, tot i que hom preveu que tard o d’hora la passenger cap sigui suprimida, durant el temps d’espera tothom haurà de treballar en la provisionalitat.