A East Wall Road, però ja dins del recinte portuari, s’alça una estructura metàl·lica que ha sobreviscut al progrés i a l’oblit: la grua -o Crane- 292, una màquina de ferro gegantina -fa trenta-cinc metres d’alçària-, i que durant dècades va ser una peça clau en el moviment de mercaderies, essent un símbol de la potència industrial que bullia als molls de l’East Wall.

I avui, tot i estar jubilada -va funcionar fins al 1997-, encara es manté al mateix lloc, com un vigilant mut d’un passat que molts han oblidat, però que va ser fonamental per a construir el Dublin modern que avui coneixem.

Instal·lada l’any 1964, la Crane 292 va ser construïda per la companyia Stothert & Pitt, de Bath (Anglaterra), i formava part d’un conjunt de grues elèctriques que transformaren el ritme del port; en aquest cas, era la segona grua de la zona d’atracada 29 i és per això que va rebre el nom de Grua 292. En total, n’hi havia unes seixanta, arribant fins al Custom House Quay, a tocar del centre de la ciutat.

Amb la seva silueta angular i imponent, podia moure contenidors i carregar pesos que abans requerien hores i dotzenes de treballadors, millorant notablement l’eficiència, però també marcant l’inici del declivi de la feina manual portuària. Així doncs, molts homes, abans indispensables, van ser sobtadament reemplaçats per aquestes màquines.

Tanmateix, a final dels noranta, a diferència d’altres grues idèntiques que van ser desmuntades, la Grua 292 va resistir, no perquè algú ho hagués previst o decidit conscientment, sinó perquè, enmig de les transformacions del port, ningú no la va tocar. I fou així que va romandre oblidada, mirant el Liffey, mentre al seu voltant sorgien edificis d’oficines, apartaments moderns i cafeteries per a hipsters.

Després, amb el temps, va passar de ser una eina a convertir-se en memòria que, ara, els treballadors més veterans del port o els que ja s’han jubilat, miren amb una barreja de respecte i de nostàlgia, recordant com, sota la seva ombra, es descarregaven vaixells amb carbó, maquinària o sacs de farina; o com el seu soroll metàl·lic marcava el ritme del dia. Avui, no només és una peça del patrimoni industrial, sinó també un testimoni d’una manera de viure que ja ha desaparegut.

La restauració de la grua l’any 2017 va fer-se en el marc d’un programa del Port de Dublin d’acostar-se a la ciutat i és que les instal·lacions, probablement per motius de seguretat, sempre han estat vistes com una zona hermètica i inaccessible per al gros dels dublinesos. Entre els elements més destacats de la nova era de la Grua 292 hi ha la il·luminació de la cabina, a banda d’una bona capa de pintura que va cobrir l’òxid.