Un estudi dut a terme durant dos anys pel centre de recerca, desenvolupament i innovació Marine and Renewable Energy Ireland (MaREI) conjuntament amb la Societat Zoològica de Londres ha revelat que els frarets de la costa de Wexford apliquen la llei del mínim esforç a l’hora d’anar a cercar menjar; això ho fan oblidant que tenen ales puix que en lloc de volar aprofiten el corrent generat per la forta marea per tal d’arribar als bancs de peixos.

En aquest sentit, el director de l’estudi i investigador al MaREI, Ashley Bennison, ha explicat que això permet als frarets d’estalviar fins a un 46% d’energia i és que és com si estiguessin còmodament asseguts al sofà; entren a l’aigua i durant hores i hores -fins a vint-i-quatre en alguns casos-, deixen que la feina la faci el corrent transportant-los d’un banc de peixos cap a un altre, com s’ha pogut comprovar mitjançant el GPS que van instal·lar en alguns exemplars de la colònia de frarets de Little Saltee, la petita de les dues illes Saltee (gaèlic: Na Sailtí), a tocar de la costa de Wexford i amb estatus protegit.

Entre les diverses teories que podrien explicar el fenomen hi ha la que suposa que els frarets van acceptar que són uns dels pitjors voladors de tots els ocells que poden volar, una conseqüència de tenir unes ales curtes i força rígides; de fet, són millors nedadors que no pas voladors. Així doncs, d’un punt feble en van traure una oportunitat, com les millors empreses, tot i que no s’ha pogut determinar si la colònia ha adoptat la pràctica amb un aprenentatge col·lectiu o cadascú ho ha après pel seu compte.

Amb tot, els frarets, que habiten diverses zones costaneres de l’Atlàntic i que són tota una icona als illots Skellig Michael i Little Skellig, a uns 12 quilòmetres de la costa de Kerry, són una espècie en perill a Europa, en gran part per l’acció de l’home. D’altra banda, segons Bennison, en tant que depredadors, estudiar el seu comportament és molt important a l’hora de determinar l’estat d’un ecosistema.

Foto original