Mala qualitat de l'aigua a rius, platges i llacs d'Irlanda

L’Irish Business Against Litter (IBAL) és una organització que analitza la brutícia als carrers i carreteres d’Irlanda i que després en fa una classificació; durant aquest estiu ha fet el mateix exercici però al medi aquàtic, analitzant quaranta-dos indrets -rius, platges, llacs i ports- de la República i ha conclòs que la cosa està força malament: només en un 16% dels llocs analitzats hi havia l’aigua neta.
A l’altra banda hi ha un 14% d’indrets analitzats que tenien l’aigua entre bruta i molt bruta; és el cas del port de Cork, on hi havia tota mena de residus, com runa, embolcalls de menjar, cons de trànsit i electrodomèstics, o de la desembocadura del riu Tolka a Dublin, on s’hi acumula una gran quantitat de pneumàtics, bicicletes i tota mena de deixalles que la gent hi llença pensant que allò és un abocador, sobretot a la zona de l’Annesley Bridge (Dublin 3).
Pel que fa a les platges netes, una de les que més destaca -per la millora respecte al passat- és la de Salthill, molt a prop del centre de Galway, que ha esmenat el greu problema d’excrements de gos o de restes de menjar que hi havia abans i és que aquest passeig marítim és un indret molt popular a l’hora de passejar el gos o de fer-hi pícnics.
També destaca l’aigua neta a les platges de Curracloe (Comtat de Wexford), titllada d’impol·luta al report de l’IBAL, i la de Seapoint; aquesta darrera amb molt de mèrit tenint en compte la seva proximitat amb Dublin. D’altra banda, el que més es troba a les platges són embolcalls, ampolles de plàstic, llaunes i burilles de cigarreta.
Una altra cosa que il·lustra perfectament el report encarregat per l’IBAL a An Taisce, l’ens que vetlla per la conservació del patrimoni arquitectònic i natural d’Irlanda, és que els punts més bruts són les desembocadures dels rius, on va a parar tota la brutícia que la gent hi llença al llarg del seu recorregut.