Ara fa gairebé tres anys, un equip d'estudiants del Castleknock Community College (Dublin 15) que participaven en la Setmana de Científics Joves va analitzar tot el que hi havia al botó dels semàfors per a vianants. Les joves científiques Alison Egan, Caoimhe Harrington i Áine Morgan van agafar mostres de sis semàfors i van utilitzar diversos mètodes per a determinar si hi havia un ecosistema propi alegrement instal·lat al dispositiu.

Les anàlisis van trobar de tot i més, com difteroide, estafilococ i bacil, uns bacteris que podrien causar diftèria o intoxicació alimentària, entre altres coses. De tota manera, es necessitaria fer una anàlisi més completa i detallada a fi de determinar la seva perillositat, això sí, les tres científiques van recomanar de no passar-se la mà per la cara després de pitjar el botó. Una altra cosa que van descobrir és que si el botó fos de coure en lloc d'acer inoxidable, els bacteris ho tindrien més difícil per a sobreviure.

Tot això era sense la Covid-19, per la qual cosa ara la situació és molt més seriosa i al juliol l’ajuntament de Dublin va endegar una prova pilot en alguns dels semàfors més pitjats del centre de la ciutat instal·lant un dispositiu que evita el contacte amb el botó puix que n’hi ha prou d’apropar-hi la mà. Ara, després que els tècnics municipals hagin considerat que el resultat de la prova ha estat satisfactori, la mesura s’estendrà durant els mesos vinents a milers de semàfors repartits arreu de la capital.

El dispositiu adossat actualment a bona part dels semàfors d'Irlanda serveix per a dues coses: per una banda fer-li saber al semàfor que hi ha vianants que volen travessar -en alguns llocs, si no es pitja el botó, no es posa verd-, i per l'altra emetre un so en forma de bips molt seguits destinat a informar a persones amb visibilitat reduïda que està verd.

El problema és que a causa d'unes pautes de comportament molt esteses entre els vianants més impacients, el botó el toquen moltes mans i moltes vegades, més de les que serien necessàries. Les pautes més habituals són:

• Pitjar el botó i si no es posa verd al cap de no gaires segons, tornar a pitjar, en aquesta segona ocasió de manera continuada i en alguns casos, sobretot quan hom fa tard, fregant l'histerisme.

• Pitjar el botó tot i haver vist que algú altre ho ha fet just abans, com dient “potser no ho ha fet correctament”, amb l'agreujant que ja hi ha el llum vermell encès, fet que indica que ja ha pitjat algú i que no cal pitjar més.

En definitiva, que malgrat que amb una vegada n'hi ha prou, la gent pitja el botó per sobre de les seves possibilitats i com qualsevol altra cosa que entra en contacte amb les mans de diverses persones, com mànecs de porta, bitllets i monedes o les barres al transport públic per agafar-se i no caure, els bacteris van que volen, sobretot per culpa d'aquells que no cuiden la seva higiene personal, un risc que ara ha augmentat perillosament amb la Covid-19.