L’electricitat d'origen eòlic satisfà el 34% de la demanda

L’electricitat d'origen eòlic satisfà el 34% de la demanda Consumint electricitat en plena ventada / Foto: Liffey

Amb la conjuntura geopolítica actual, en què la guerra a Ucraïna i les posteriors sancions a Rússia han deixat clarament al descobert la forta dependència energètica europea del gas rus, les xifres publicades per Wind Energy Ireland amb relació a la producció d’energia eòlica a Irlanda són força esperançadores i és que durant els set primers mesos d’enguany, un 34% de la demanda d’electricitat s’ha satisfet mitjançant els molins de vent.

De tota manera, dependre dels elements naturals té els seus riscos i per exemple, aquest passat juliol només un 21% de l’electricitat tenia origen eòlic, tot i que, d’altra banda, aquesta xifra suposa el doble de la del mateix mes de l’any passat. Noel Cunniffe, director general de Wind Energy Ireland, una associació que aplega els principals actors del sector, assegura que la xifra de juliol està en línia amb les expectatives, puix que és un dels mesos amb menys vent, però que, així i tot, l’energia eòlica encara juga un paper molt important a l’hora de protegir els consumidors de l’increment de l’import del rebut de la llum causat per l’encariment de l’energia d’origen fòssil.

En aquest sentit, durant el mes de juliol, el preu general per megawatt hora al mercat energètic va fluctuar entre un mínim de 256,66 euros a un màxim de 295,58, una diferència de gairebé quaranta euros que s’explica en bona part pel vent, és a dir, que els dies més ventosos es podia produir més energia eòlica, que és més econòmica, i el preu general al mercat elèctric baixava; per contra, els dies amb menys vent, al mercat s’hi venia una alta quantitat d’energia d’origen fòssil i el preu general pujava.

D’altra banda, fa uns dies el govern va anunciar que l’objectiu de producció de la xarxa de parcs eòlics per al 2030 ha augmentat de cinc gigawatts fins a set, una notícia que ha estat molt ben rebuda per Wind Energy Ireland, malgrat que Cunniffe ha explicat que els membres de l’associació tenen projectes que, un cop en funcionament, podrien produir molt més que set gigawatts, assegurant que tenen la capacitat, els diners i l’expertesa per a dur-los a terme.

Tanmateix, Cunniffe també demana que el govern canviï el sistema actual de sol·licitud de permisos, assignant-hi més recursos i alhora agilitzant tota la paperassa actual per d’aquesta manera fer que Irlanda redueixi l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i faci baixar el preu del rebut de la llum.

 

Torna a dalt