Cinc milions d’euros per a la digitalització del Cens 1926

Catherine Martin, ministra de Turisme, Cultura, Arts, Gaeltacht, Esport i Mèdia, ha anunciat una partida pressupostària de cinc milions d’euros per a digitalitzar les dades del Cens 1926 que, com en qualsevol altre cens i per una qüestió de privacitat i de protecció de dades, no es publiquen fins al cap de cent anys, quan bona part dels que hi han participat ja no hi són.
Tanmateix, uns mesos més tard d’haver-se fet aquest exercici, que no només compta tota la gent que hi ha a la República la Nit del Cens sinó que també recull tota mena d’informació socioeconòmica que permet de fer una radiografia del país, l’Oficina Central d’Estadística desgrana dades en conjunt, és a dir, sense entrar en detalls personals.
Per exemple, al Cens del 1926, celebrat el divuit d’abril d’aquell any i que va ser el primer organitzat per l’Estat Lliure d’Irlanda després de la independència, es van rebre dades de vint-i-sis comtats -el sis del Nord en van restar exclosos-, amb una població total de 2.971.992 habitants, essent un 49% de dones i un 51% d’homes. Aquesta xifra representa un 5,3% menys que al cens anterior, el del 1911, en què hi havia 3.139.688 persones, un descens del qual només se’n va salvar Dublin, amb un increment de la població del 6%.
D’altra banda, les dades socioeconòmiques del 1911, que plantejava vint-i-una qüestions, il·lustren una Irlanda molt tradicional, amb un 51% dels treballadors involucrats en feines agrícoles o ramaderes, un 14% a la indústria manufacturera, un 7% al servei domèstic i un 4% a la pesca. Amb relació a la religió, queda clar perquè a Irlanda històricament se li ha posat l’adjectiu de catòlica davant i és que fa cent onze anys el 92,6% dels irlandesos s’associaven amb aquesta fe. I un 18,3% assegurava que era capaç de parlar gaèlic.
Així doncs, el Cens del 1926 serà el tercer a ser digitalitzat, una feina que durà a terme l’Arxiu Nacional d’Irlanda i que es preveu titànica puix que les dades estan guardades en 1.344 capses que contenen més de 700.000 formularis repartits en 2.464 zones diferents, conegudes com a enumeration areas. Ara fa una dècada es van digitalitzar i posar a internet amb lliure accés per tothom les dades dels censos del 1901 i del 1911, fet que va generar un fort interès genealògic, sobretot entre els membres de la nombrosa diàspora irlandesa repartida arreu del món que cerquen els seus orígens. I el 2026, seguint l’estratègia d’Open Data del govern irlandès, les dades del Cens 1926 també seran d’accés lliure.
De censos 100% irlandesos, és a dir, regulats per la Llei d’Estadística del 1926, se n’han fet divuit, primer cada deu anys, però després amb una periodicitat quinquennal, tot i que, de tant en tant, per motius diversos, s’ha hagut de posposar. Se’n va fer un els anys 1926, 1936, 1946, 1951, 1956, 1961, 1966, 1971, 1979 -el previst per al 1976 es va posposar com a mesura d’austeritat-, 1981, 1986, 1991, 1996, 2002 -previst per al 2001, però posposat per la febre aftosa-, 2006, 2011, 2016 i 2022 -previst per al 2021, però posposat per la pandèmia-, trencant així una altra vegada la perodicitat quinquennal que s’havia consolidat d’ençà del 2006.
The 1926 census is currently stored in over 1k boxes on over 700k household return sheets
— Catherine Martin TD (@cathmartingreen) November 16, 2022
Today I'm announcing €5m for digitisation & future publication of the 1926 census, the 1st since the foundation of the State.
These records will be accessible to the public free of charge pic.twitter.com/ja0jBDFHy9