En una època en què gairebé tothom té un mòbil, les cabines telefòniques són un anacronisme que hom encara pot veure en alguns llocs d’Irlanda, això sí, cada vegada menys i és que Eir ja no té l’obligació de mantenir les cabines que tinguin un petit, però per sobre del límit, nombre de minuts en trucades; aquesta era una herència en tant que antic monopoli estatal atès que, tot i la privatització, va quedar-se amb la infraestructura de telecomunicacions.

Així doncs, les velles cabines ja són gairebé història, llevat d’alguna abandonada a la seva sort que acostuma a estar mig destrossada fruit del vandalisme. De tota manera, en alguns llocs se’n poden veure de les més antigues, però a l’interior no hi ha cap telèfon sinó que hi ha un desfibril·lador, com és el cas de la cabina de la confluència entre els carrers Aughrim i Prussia, instal·lada en aquesta plaça del barri d’Stoneybatter (Dublin 7) després que un veí de la zona ho veiés a la població de Killarney, al comtat de Kerry.

Òbviament, a l’exterior, malgrat que el gros de la cabina conserva totes les característiques d’antany mostrant una estètica molt vintage, a fi d’evitar confusions o malentesos, al lloc on abans hi deia Telephone o Teileafón, ara hi diu Defibrillator, això sí, conservant la grafia gaèlica coneguda com a cló gealach.

A banda del desfibril·lador, a la cabina hi ha escrit l’Eircode (foto a sota), és a dir, el codi postal associat a una adreça única que guia els serveis d’emergència fins al punt exacte, evitant així que, amb els nervis i la tensió del moment, la persona que truqui demanant una ambulància tingui problemes a l’hora de donar indicacions sobre el lloc on hi ha la incidència; en aquest sentit, amb l’Eircode, hom diu els set dígits escrits a l’exterior de la cabina i s’oblida de noms de carrers i de números. Amb tot, el codi no és de la cabina sinó del Kavanagh's, el pub que hi ha just al costat.

D’altra banda, sembla que els vàndals tenen més de respecte per a les cabines vintage perquè, per ara, no hi ha hagut cap acció a l’estil de trencar els vidres o d’endur-se el desfibril·lador, és a dir, res a veure amb les cabines més modernes que quan no els falta el telèfon, tenen els vidres trencats o els més bruts hi deixen tota mena de coses, sobretot gots, llaunes, ampolles o restes de menjar.

Font addicional: The Journal.ie