La nit dublinesa passarà de tenir un aspecte de tonalitat carabassa a una de blanca gràcies al projecte de modernització de l’enllumenat públic endegat pel Comú de la ciutat, que serà una mica lent -hom preveu que duri uns vuit anys- i durant el qual es canviarà la bombeta dels aproximadament 47.000 punts de llum que hi ha a la zona administrada pel Dublin City Council, incloent-hi fanals antics, columnes lumíniques i llums penjats o adossats en parets. 

La nova il·luminació farà servir tecnologia LED, molt més eficient, atès que consumeix un 50% menys d’energia, és a dir, que suposarà un estalvi anual de 9 GWh d’electricitat o de 2.500 tones de CO₂. A més, un cop acabat el projecte, que també servirà per a reemplaçar cablejat obsolet, els 47.000 punts de llum de tota la ciutat es controlaran des d’un ordinador central.  

D’altra banda, també es reduirà la contaminació lumínica, tan habitual a les urbs i que es veu molt clarament a les fotos fetes des de satèl·lits o des d’un punt elevat, amb una cosa semblant a una bombolla de llum sobre la ciutat; en aquest sentit, ara la llum dels fanals apuntarà a terra i no cap als costats o cap amunt, per la qual cosa, per sobre de l’altura del fanal no hi haurà llum ni resplendor al cel. 

Segons va explicar fa un any i mig durant la presentació del projecte l’enginyer a la divisió municipal d’enllumenat públic Martin Maycock, la tecnologia LED és, amb diferència, molt millor en tots els sentits i a banda de l’eficiència, també ofereix més sensació de seguretat, atès que amb la llum carabassa tot es veu d’aquest color o marró; per contra, amb la llum blanca, bona part de les coses conserven el seu color. 

Per la seva banda, Séamus MacSweeney, enginyer sènior al City Council, va explicar que amb la llum carabassa no es té gaire control del seu abast i il·lumina jardins privats i portes de casa -amb disparitat d’opinions entre els veïns, alguns a favor i d’altres en contra-, cosa que no passa amb la tecnologia LED, puix que el raig de llum es concentra en una zona molt concreta. A més, sense arribar al mateix nivell que les zones rurals, també es podran veure més estrelles de la ciutat estant. 

On ja s'ha fet el canvi cap a la tecnologia LED és al Dublin Tunnel (foto a sota), una infraestructura que d'ençà del 2006 uneix el port de la capital amb l'autopista M1, la que va cap a Belfast, després que la companyia Signify hagi canviat les 1.800 bombetes repartides al llarg de nou quilòmetres -hi ha un doble túnel 4,5 km per sentit-, fet que permet d’estalviar un 60% d'energia, o l’equivalent al consum de tres-centes llars.

Comparativa entre abans i després d'instal·lar tecnologia LED / Foto: Signify