El juny de l’any passat, el govern, que en matèria de transport públic està molt marcat per l’agenda impulsada pels Verds, va fer una comanda de cent trenta autobusos elèctrics a la companyia nord-irlandesa Wrightbus, amb un cost total de 80,4 milions d’euros i amb l’opció de comprar-ne fins a vuit-cents. Amb tot, la manca d’infraestructura a l’hora de carregar les bateries dels vehicles ha provocat que els autobusos encara no hagin entrat en servei.

En aquest sentit, segons va explicar Tom O’Connor, vicesecretari general del sindicat NBRU (National Bus and Rail Union), al programa The Pat Kenny Show, a l’emissora de ràdio Newstalk, Dublin Bus va rebre el permís urbanístic per a construir subestacions elèctriques, però que quan volien instal·lar cables i endolls a la part exterior de les subestacions, se’ls va denegar una exempció i van haver de sol·licitar un nou permís, que a vegades, per qüestions de paperassa, pot tardar uns mesos.

D’altra banda, O’Connor també ha explicat que no només és un problema de permís urbanístic -aprofitant per a demanar que en aquests casos no sigui necessari- sinó d’adaptació a una nova tecnologia totalment diferent de l’existent fins ara, assegurant que passar del motor dièsel a l’elèctric no és tan fàcil, sobretot en períodes com l’hivern, en què la bateria s’exhaureix molt més de pressa atès que es fa un ús més extensiu dels eixugaparabrises, dels vaporitzadors i de la calefacció.

A més, els conductors, fins i tot els més veterans amb molts anys al volant anant amunt i avall per Dublin i rodalia, han de rebre formació, perquè els autobusos tenen un quadre de comandament diferent i incorporen les darreres tecnologies, com la manca de retrovisors, que és suplida per monitors. I si amb tot això no n’hi hagués prou, també han de fer proves per tal de saber quants quilòmetres poden recórrer sense haver de recarregar la bateria.

Font: Newstalk i RTÉ