Milers d’habitatges al caliu de la incineradora de Poolbeg

Milers d’habitatges al caliu de la incineradora de Poolbeg La incineradora de Poolbeg a ple rendiment / Foto: Liffey

Eamon Ryan, ministre de Medi Ambient i líder dels Verds, ha anunciat que milers d’habitatges al voltant de la incineradora de Poolbeg i fins i tot de més enllà podran escalfar-se gràcies a l’aigua calenta generada per la planta. Actualment, l’aigua es refreda i es vessa al Liffey, desaprofitant l’oportunitat de tenir aigua calenta o calefacció i havent de fer servir energia d’origen fòssil, molt contaminant i que genera una alta quantitat de gasos hivernacle.

De fet, la calor produïda durant la incineració de residus a la planta de Poolbeg ja genera electricitat, que passa a la xarxa de distribució estatal, tot i que una part també s’utilitza per a refredar l’aigua en un procés que, d’altra banda, consumeix molta energia. Així doncs, ara no només es podran escalfar milers d’habitatges sinó que també s’estalviarà energia perquè no s’haurà de refredar l’aigua.

Segons Ryan, el sistema podria començar a funcionar l’any 2025 i en un primer moment, els beneficiaris serien els veïns i les oficines de les zones més properes, com el barri de Ringsend i les Docklands. Aquest sistema, conegut com a calefacció urbana -o district heating, en anglès- podria jugar un paper molt important a l’hora de reduir les emissions de gasos hivernacle per part d’Irlanda, un país que és a la cua d’Europa en el seu ús, atès que menys de l’1% de l’energia emprada per a calefacció té l’origen en aigua escalfada en la incineració de residus.

De tota manera, ja hi ha hagut alguns projectes força reeixits, com el del centre de dades que la companyia Amazon té a Tallaght, que genera prou calor per a escalfar oficines, la biblioteca del barri, una part del campus de la Universitat Tecnològica de Dublin així com alguns apartaments de la zona.

I això que la proliferació de centres de dades, dels quals a Irlanda, per la seva climatologia ideal per a aquestes instal·lacions n’han sortit com bolets, ha generat força controvèrsia i és que consumeixen molta energia, però no aporten gaire a l’economia irlandesa, puix que són infraestructures molt automatitzades que funcionen amb un nombre molt reduït de treballadors.

 

Torna a dalt