La temporada de tempestes comença amb molt força

Dilluns, 30/10/2023

La temporada de tempestes comença amb molt força Cel gris sobre Dublin / Foto: Liffey

Cada any, a principi de setembre, Met Éireann, la Met Office britànica i el Servei Meteorològic dels Països Baixos publiquen una llista conjunta amb els noms amb què es batejaran les tempestes que desfilin per la zona durant els dotze mesos següents, això sí, no es posa nom a qualsevol tempesta sinó que ha de tenir un cert impacte sobre el territori. La llista es fa a semblança de la del Centre Nacional d’Huracans de Miami, a la Florida, i segons diuen, que una tempesta tingui nom permet de recordar-la millor així com de conscienciar la població del perill, més que no pas dir la tempesta de l’octubre del 2018.

Òbviament, tenint en compte que la meteorologia és molt variable, hi ha anys en què es fan servir molts noms -tot i que mai no s’ha arribat, ni de bon tros, al final de la llista- i d’altres que no es passa de la B, com la temporada passada, acabada el trenta-u d’agost, en què només n’hi va haver dues, Antoni i Betty, amb l’agreujant que van presentar-se al temps de descompte, més concretament, el cinc i el divuit d’agost, respectivament. De tota manera, dues tempestes que eren en altres llistes també van afectar Irlanda, com és el cas de la danesa Otto el disset de febrer i de la francesa Noa el dotze d’abril.

I si la temporada 2022-2023 va ser molt pobra en nombre de tempestes, l’inici de la 2023-2024 ha estat tot el contrari, fins al punt que, aquest dimecres al vespre, amb l’arribada de la tempesta Ciarán ja n’hi haurà hagut més que durant tota la temporada anterior després que el vint-i-set de setembre passés l’Agnes i el divuit d’octubre, la Babet, en aquest segon cas, provocant greus inundacions a la costa sud.

De fet, sembla que la costa sud tornarà a rebre la pitjor part dels efectes de la tempesta Ciarán, amb pluja intensa i vent fort, per la qual cosa les forces vives de la zona han tornat a denunciar la inacció del govern en la construcció d’infraestructures de protecció contra les inundacions, a vegades provocades per pluja intensa, d’altres per marea molt alta, d’altres pel vent o per una combinació explosiva de tots aquests elements alhora.

Un dels punts més problemàtics en aquesta qüestió és la ciutat de Cork, sobretot el centre de la ciutat, situat en una illa fluvial de sol antigament pantanós que acostuma a inundar-se sovint i que ja fa temps que espera una solució que no arriba a causa de l’estira-i-arronsa entre el govern, que vol construir-hi uns murs de formigó a les ribes, amb un fort impacte visual, i els que volen mesures més respectuoses amb l’entorn urbà.

 

Publicat a: Tecnociència

Notícies relacionades

Torna a dalt