Hordes de picots amenacen els pals de la xarxa elèctrica
ESB Networks, la companyia pública que s’encarrega del manteniment de la xarxa de distribució elèctrica a Irlanda, ha informat que, de fa uns anys, hordes de picots causen problemes malmetent els pals elèctrics, que són de fusta, com els arbres, fet que requereix de dur a terme reparacions, o en casos extrems, de canviar el pal, amb les consegüents molèsties per als abonats, atès que depenent del que s’hagi de fer s’ha de tallar el proveïment elèctric, i per a la companyia, amb un augment de costos.
En aquest sentit, segons va explicar dimarts al matí Niall Hatch, cap de Comunicació de Birdwatch Ireland, al programa RTÉ Morning Ireland, el picot no és un ocell autòcton d’Irlanda sinó que d’ençà de fa vint anys s’ha anat instal·lant a l’illa després que a la Gran Bretanya hi hagués sobrepoblació i alguns exemplars, sobretot els més joves, que no tenien niu propi, es veiessin obligats a emigrar a fi de poder sobreviure.
I tot que és una espècie a qui no li agrada gens volar sobre la mar, probablement, des de les muntanyes gal·leses d’Snowdonia van veure les muntanyes de Wicklow o des d’Escòcia, el Nord, determinant que la distància no era pas tan llarga i que potser valia la pena de fer el pas... O en aquest cas, el vol.
Tanmateix, sembla que el gros dels picots arribats a Irlanda, inclosos els arribats via el Nord, van anar a parar als boscos de Wicklow, on inicialment hi havia arbres per a tots, però que ara sembla que ja no és així i ha començat l’expansió cap a altres llocs de l’illa, malgrat que Irlanda té una superfície forestal molt reduïda, amb només una mica més del 10% del territori cobert de bosc, un dels percentatges més baixos de tot Europa.
A més, als picots els agraden els arbres morts o molt vells, que són més secs i així els és més fàcil de fer-hi el niu en forma de cavitat tot picant amb el bec, una acció de la qual deriva el seu nom en anglès: woodpeckers, picadors de fusta. El problema és que a Irlanda el gros dels arbres són força joves, per la qual cosa no són gaire atractius per als picots, que prefereixen els pals elèctrics puix que no deixen de ser un tros de fusta seca.
Com a solució al problema dels picots danyant els pals elèctrics, Hatch suggereix de fer el mateix que altres països amb una alta població d’aquests ocells -per exemple Escòcia-, és a dir, canviar els pals de fusta per uns de metàl·lics i que vagin picant...