Com d’habitud, enguany no hi ha hagut el paisatge blanc de les cançons tradicionals de Nadal ni de les escenes idíl·liques d’aquestes festes atès que el vint-i-cinc de desembre la temperatura va ser força suau, uns deu graus de màxima, cosa que va fer que la possibilitat de neu quedés molt lluny; així doncs, tots els que havien anat als bookies a apostar per un Nadal blanc, una pràctica que ja és gairebé un clàssic com el Nadal mateix, van perdre els diners.

De tota manera, sembla que en el futur, la probabilitat que nevi el dia de Nadal serà més alta arran de l’alentiment del corrent del Golf, un corrent d’aigua càlida provinent del Carib que permet a la façana atlàntica europea -Irlanda inclosa- de gaudir d’uns hiverns molt més suaus del que li pertocaria si ho comparem amb zones situades a la mateixa latitud, però a l’altra banda de l’Atlàntic, com Terranova, al Canadà, on el termòmetre roman en números negatius entre set i vuit mesos a l’any.

Segons John Gibbons, periodista especialitzat en temes de Medi Ambient, el corrent del Golf ha perdut velocitat, al voltant d’un 15% en els darrers vint o trenta anys, i alguns estudis asseguren que hi ha un 95% de probabilitat que el corrent s’aturi totalment en algun moment entre el 2025 i el 2095. Òbviament, això provocaria que els hiverns esdevinguessin molt més freds, tota una paradoxa en una època en què tothom parla d’escalfament global.

Així doncs, Gibbons afirma que no només tindríem un Nadal blanc com el de les cançons sinó que també seria un gener i un febrer del mateix color, de fet, probablement fins al maig i és que es perdria tota la calor energètica aportada pel corrent del Golf, tenint un clima similar al de la meitat nord del Canadà, és a dir, de fred rigorós.

Aquest canvi climàtic -a la inversa del que coneixem- obligaria Irlanda a readaptar-se, puix que ara, tant les infraestructures -sobretot el transport- com l’activitat econòmica -per exemple l’agricultura i la ramaderia- estan dissenyades per a un clima suau i ben segur, no podrien suportar llargues temporades sota zero i cobertes de neu i glaç, tot i que Gibbons tranquil·litza la població assegurant que el canvi es produiria de manera gradual, tardant entre cinquanta i cent anys a completar-se.

Font: The Journal.ie