Històries de la llista conjunta de noms de tempesta

Històries de la llista conjunta de noms de tempesta Seu de Met Éireann a Glasnevin Hill, Dublin 9 / Foto: Liffey

A semblança del National Hurricane Centre de Miami, a la Florida (els Estats Units), que atorga de manera oficial i seguint un ordre alfabètic un nom als huracans que cada temporada desfilen per la zona del Carib, l’any 2015, Met Éireann i els seus homòlegs de la Met Office britànica van endegar una llista de noms conjunta que serveix per a batejar les tempestes que tinguin un impacte fort sobre el territori; i l’any 2019 també s’hi va afegir el servei meteorològic dels Països Baixos, que és on acostumen a petar les tempestes que primer passen per Irlanda i la Gran Bretanya.

De raons per a batejar tempestes n'hi ha diverses, com evitar d'anomenar una mateixa cosa de diferents maneres depenent del territori o servei meteorològic, conscienciar la població del perill que comporten i també perquè és més fàcil de recordar-les amb un nom concret més que no pas dient la tempesta del gener del 2013.

A l’hora de triar els noms es fan servir diversos mètodes, a vegades mitjançant competicions a les xarxes socials -com si fos la Champions League-, altres via web dels respectius serveis meteorològics i quan no hi ha temps o ganes d’escollir entre milers de noms, són els mateixos meteoròlegs els qui fan la tria.

La llista segueix un ordre alfabètic tot i que s’ometen les lletres Q, U, X, Y i Z; s’intercalen noms masculins amb femenins i s’exclouen els que puguin associar-se a una persona molt concreta, com primers ministres, presidents o monarques de qualsevol dels tres territoris.

Òbviament, el fet que la llista la confeccionin els serveis meteorològics de tres països diferents fa que alguns noms hagin d’anar acompanyats amb una transcripció de la manera de pronunciar-los i és que en alguns casos, sobretot en els noms gaèlics, no ho saben ni els mateixos irlandesos. La llista també reflecteix la diversitat ètnica del Regne Unit i dels Països Baixos incloent noms àrabs i indis. D'altra banda, en cas que es tracti de les restes d'un huracà que hagi travessat l'Atlàntic, es manté el nom original triat per Miami.

Un altre problema de la llista són les diferències de metodologia a l’hora de determinar si una tempesta és de prou magnitud per a tenir l’honor de ser batejada amb un nom concret; en aquest sentit, Met Éireann fa servir mesures com velocitat del vent, pressió atmosfèrica o precipitació, però, per contra, la Met Office es basa en l’impacte.

Això provoca que, de tant en tant, sorgeixi alguna disputa, com la de la tempesta Fionn, del gener del 2018 que, segons Liam Dutton, meteoròleg del britànic Channel 4, només eren quatre gotes mal comptades. De fet, Dutton es va empipar tant que fins i tot va deixar anar que a aquell pas Met Éireann acabaria posant nom a les gotes d’aigua; per la seva banda, la Met Office va aclarir que la tempesta no havia tingut gaire impacte sobre la Gran Bretanya, però que sí que havia afectat Irlanda.

I a diferència de la temporada 2022-2023, en què només hi va haver dues tempestes amb nom -Antoni i Betty-, amb l’agreujant que van arribar al temps de descompte, la 2023-2024, iniciada el primer de setembre passat, ja n’ha comptabilitzat nou: Agnes, Babet, Ciarán, Debi, Elin, Fergus, Gerrit, Henk i la darrera, Isha, que ha dut ràfegues de vent de més de 100 km/h, fet que, entre altres disrupcions, ha afectat el trànsit aeri, obligant molts avions a fer voltes i voltes, alguns, com el vol d’Emirates procedent de Dubai que, tot i ser operat per un avió dels grossos, un Boeing 777, va aterrar a Dublin a la segona temptativa.

De tota manera, probablement, la pitjor experiència se la van endur els passatgers del vol de Ryanair que unia Copenhaguen amb Dublin, que primer va ser desviat cap a Manchester, després va enfilar cap a la capital irlandesa, on va fer unes quantes voltes en standby i més tard va fer via cap a Belfast, on després de sobrevolar la zona una bona estona, va mirar d’aterrar, sense reeixir, posant rumb cap a Anglaterra, en un primer moment semblava que aterraria a Newcastle, però finalment va acabar el seu llarg periple a l’aeroport John Lennon de Liverpool.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Torna a dalt