Quan hom pensa en Irlanda, el primer que li ve al cap són coses com prats verds, pubs i cervesa, sobretot la negra i més concretament, la Guinness, tot i que avui, el seu consum es limita a les hores de lleure, tant a casa com al pub, i encara que sembli mentida veient algunes escenes en zones com Temple Bar durant els vespres del cap de setmana, ara també se’n beu menys.

En aquest sentit, dos investigadors del departament d’Història del Trinity College, Susan Flavin i Charlie Taverner -nom molt adient en aquest camp, clarament-, han dut a terme un estudi de recerca en el marc del projecte FoodCult (Culte al Menjar) que ha investigat el consum de cervesa al segle XVI, endinsant-se en un ampli ventall de disciplines com l’artesania a l’hora de fer barrils, microbiologia, procés de producció, arqueologia i història, que els ha fet arribar a cinc conclusions.

1. En contra del que sovint s’ha dit, la gent del segle XVI no bevia cervesa a fi d’evitar de beure aigua, que no era tan accessible ni de qualitat com ara, sinó que era perquè l’aigua era una beguda freda i això afectava la digestió; per contra, la cervesa era una beguda càlida i reconfortant.

2. Era un mètode de pagament de salari i per exemple, els manobres que treballaven a la catedral de Christchurch bevien fins a quinze pintes al dia mentre feien la feina. De tota manera, el més comú era de beure entre cinc i deu pintes al dia, com és el cas del Dublin Castle, fet que suposava unes 2.700 calories.

3. En molts aspectes, la cervesa del segle XVI seria reconeixible avui. Els ingredients clau eren la malta -elaborada amb ordi o civada, segons la regió-, aigua, llevat i llúpol.

4. Avui, la cervesa produïda de manera industrial és sempre la mateixa, no com abans, quan s’empraven utensilis més senzills i en un entorn més obert, cosa que ho feia tot molt més difícil. Així doncs, els cervesers es veien obligats a fer servir els seus sentits i coneixements per a fer ajustos, aprenent a base d’errors, que a vegades podien ser desastrosos, donant lloc a una cervesa malmesa o que sortissin farinetes (porridge).

5. El contingut d’alcohol vorejava el 5%, desmentint així les teories que diuen que era del 2%; que de fet, també n’hi havia del 2%, però que no es considerava gaire saludable, i que miraria d’explicar que la gent pogués beure tantes pintes a la feina com si res; però sembla que sí, que era força habitual que els treballadors manifestessin un evident estat d’embriaguesa fins al punt que es feien crides freqüents a mostrar moderació. Paradoxalment, les crides les feien els mateixos que proveïen de cervesa els treballadors. D’altra banda, el context també era important: beure durant l’esmorzar o el dinar era acceptable, fins i tot esperable, però després anar al pub i continuar bevent, era mal vist.