Enguany, Dublin és la Capital Europea del Turisme Intel·ligent, un guardó atorgat per la Comissió Europea que reconeix destinacions turístiques que lideren el procés de transformació cap a una ciutat més sostenible, accessible, cultural i digital. I en el marc d’aquesta capitalitat, a tocar d’O’Connell Street, amb l’Spire i el GPO de fons, hi ha el que hom coneix com a Dublin Portal, inaugurat el vuit de maig de manera simultània a Dublin i a Nova York.

Què és el Dublin Portal? Doncs una pantalla rodona on els dublinesos poden veure en directe els novaiorquesos que són davant del New York Portal i viceversa; bàsicament, una connexió a temps real que permet de comunicar-se amb gent a milers de quilòmetres de distància, això sí, mitjançant signes o cartellets perquè no hi ha so... Afortunadament.

El Portal ha esdevingut un punt d’atracció de primer ordre d’ençà que dimecres va engegar amb la presència de Daithí de Róiste, batlle de Dublin, que no se’n perd ni una i que va afirmar que el Portal era una combinació de tecnologia, enginyeria i art que permetia d’apropar comunitats i que la gent pogués conèixer persones fora del seu cercle social i cultural.

Per ara, l’actitud més habitual és de mirar amb curiositat què hi ha a l’altra banda, fer-se una selfie, gravar amb el mòbil, però sense interaccionar, llevat d’alguns que fan signes -com un cor o una salutació movent la mà- esperant una resposta lògica a fi de confirmar que sí, que allò és de debò i en directe.

El portal funciona durant les vint-i-quatre hores del dia i és per això que a certes hores, quan no hi ha gaire gent, n’hi ha que fan bretolades, com ensenyar el cul als novaiorquesos o seure davant de la pantalla, fet que, de tant en tant, obliga la Garda a posar una mica d’ordre.

I darrere de la pantalla hi ha una petita explicació sobre la iniciativa, en anglès i en gaèlic. De fet, el conjunt entre el portal i l’Spire sembla una armadura amb escut i llança.

Qui no sembla gaire interessat en el tema és James Joyce, que mira fixament cap a una altra banda i és que ell era un admirador empedreït de Dublin i probablement Nova York no li fa prou el pes.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV