La planta incineradora de Covanta a Poolbeg, coneguda com a Dublin Waste-to-Energy Facility, va ser objecte de debat i controvèrsia d’ençà del 1997, quan el projecte va ser proposat per primera vegada com a part d'una estratègia de gestió de residus per a la regió de Dublin, generant una forta oposició per part de residents locals, representants polítics i grups ecologistes, preocupats per les possibles emissions tòxiques, l'impacte en la salut pública i l'augment del trànsit pesant a les zones residencials properes a la planta com Ringsend, Sandymount i Irishtown.

Amb tot, el 2007, An Bord Pleanála -el regulador urbanístic- va concedir el permís de construcció per a una planta amb una capacitat de 600.000 tones anuals, però llavors va començar l’habitual estira-i-arronsa en qualsevol sol·licitud de permís d’obres -amb hordes d'objectors entorpint el procés- i no va ser fins al 2014 quan, després de diversos retards i controvèrsies, es va iniciar la construcció de la planta, desenvolupada mitjançant un consorci publicoprivat entre la companyia Covanta i les autoritats locals de Dublin.

La incineradora va començar a rebre residus l'abril del 2017 i va engegar la combustió al juny del mateix any. Durant la fase de posada en marxa, es va produir una fuita de calç que va provocar l’hospitalització d’onze treballadors, un incident que va obligar la companyia a suspendre temporalment les operacions i que va motivar una investigació per part de l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) i de l'Autoritat de Salut i Seguretat. Si amb això no n’hi hagués prou, es van produir queixes per una infestació de mosques a la zona, tot i que Covanta va negar que allò tingués res a veure amb ells.

Després de superar els problemes inicials, la planta va aconseguir operar a plena capacitat a final del 2017, processant aproximadament 1.800 tones de residus sòlids al dia. Les proves independents d'emissions van demostrar que la planta complia amb els límits establerts per l'EPA, amb nivells de dioxines i furans significativament per sota dels límits permesos.

D’altra banda, la incineradora no només crema residus, sinó que també genera fins a 60 megawatts d'electricitat, una quantitat suficient per a subministrar energia a unes 80.000 llars, i té el potencial de proporcionar calefacció urbana a fins a 50.000 llars addicionals.

El 2018, per a satisfer la demanda creixent i optimitzar el rendiment de les operacions, Covanta va sol·licitar augmentar la capacitat anual de la planta en 90.000 tones, un increment del 15% respecte a la capacitat original, i sembla que aquesta decisió fou molt encertada perquè el 2023, Dublin Waste-to-Energy Ltd va obtenir un augment del 80% en els beneficis abans d'impostos, arribant fins als 57,4 milions d'euros, una xifra fruit, també, de l'increment dels preus de l'energia.

Tanmateix, tot i els èxits operatius, la planta ha continuat sent objecte de preocupació per part de la comunitat local, com el grup Combined Residents Against Incineration (CRAI), que ha expressat la seva inquietud sobre l'origen dels residus processats, argumentant que la planta podria estar incomplint les condicions inicials de processar només residus de Dublin. També han qüestionat la gestió del Fons de Benefici Comunitari, establert per a compensar la comunitat local, considerant que les aportacions no reflecteixen adequadament els costos de construcció de la planta.

Pel que fa a l’impacte visual, que era una de les preocupacions principals dels veïns de Sandymount, un barri que presumeix de platja i de vistes a la badia de Dublin, la planta li dóna un toc molt futurista a la península de Poolbeg i combina molt bé amb les dues xemeneies de l’antiga central tèrmica, que ja fa molts anys que han romàs en desús, però que ara, després de la recent capa de pintura blanca i vermella que els han posat, fan molt de goig.