No gaire lluny del centre de Dublin, a tocar del barri d'Irishtown, hi ha un espai natural amb una història força paradoxal perquè el seu origen fou ser un abocador de la runa i les deixalles generades durant el boom de la construcció viscut per Irlanda durant els anys setanta del segle passat.

Tanmateix, la tenacitat de l’Associació de Veïns de Sandymount i Merrion va transformar-lo en el que avui és l’Irishtown Nature Park, un parc amb camins tranquils i vistes panoràmiques sobre la badia de Dublin que alhora ha esdevingut un refugi per a la biodiversitat. De tota manera, hom hi pot veure imatges curioses que combinen natura i indústria amb xemeneies que fumegen molt alegrement.

L’espai natural va ser creat amb el suport del Comú de Dublin i la participació activa dels residents locals, que durant els anys vuitanta hi van plantar arbres i herbes altes i van crear senders adequats per a cotxets i cadires de rodes i amb bancs per a descansar al llarg del recorregut. Unes dècades després, el resultat és espectacular i costa de creure que allò era un abocador de runa.

I si amb l’element natural no n’hi hagués prou, també hi van posar un toc històric abocant-hi la runa arqueològica provinent de les excavacions del jaciment viking de Wood Quay, el lloc on posteriorment, tot i l'oposició dels conservacionistes, van construir un edifici de grans dimensions i amb fesomia de búnquer que de fa dècades allotja les oficines municipals.

Tot i la seva proximitat a zones industrials, com la planta de tractament d'aigües residuals -que alguns dies es fa notar- i la incineradora Covanta, l'Irishtown Nature Park és un espai molt valorat, tant pels residents com pels visitants i és molt normal de veure-hi caminants, corredors i famílies gaudint de la natura, malgrat que hom recomana de visitar el parc durant els dies laborables o al matí a fi d’evitar aglomeracions i gaudir de la tranquil·litat.

Recentment, hi ha hagut preocupació per projectes immobiliaris o industrials propers, com la proposta de construir una terminal de contenidors de quinze acres entre el terreny on hi havia hagut la factoria de l’Irish Glass Bottle i la reserva natural. Els residents, mitjançant l'associació de veïns, ja han expressat la seva oposició al projecte, argumentant que podria augmentar la contaminació visual, acústica i atmosfèrica a la zona.