A la majoria de semàfors d'Irlanda hi ha un dispositiu adossat que serveix per a dues coses: per una banda fer-li saber al semàfor que hi ha vianants que volen travessar -en alguns llocs, si no es pitja el botó no es posa verd-, i per l'altra emetre un so en forma de bips molt seguits destinat a informar a persones amb visibilitat reduïda que està verd.

El problema és que a causa d'unes pautes de comportament molt esteses entre els vianants, el botó el toquen moltes mans i moltes vegades, més de les que serien necessàries. Les pautes més habituals són pitjar el botó i si no es posa verd al cap de no gaires segons tornar a pitjar, en aquesta segona ocasió de manera continuada i en alguns casos, sobretot quan hom fa tard, fregant l'histerisme; o també hi ha qui pitja el botó tot i haver vist que algú altre ho ha fet just abans, com dient “potser no ho ha fet correctament” i amb el llum vermell encès, que indica que ja ha pitjat algú i que no cal pitjar més.

En definitiva, que malgrat que amb una vegada n'hi ha prou, la gent pitja el botó per sobre de les seves possibilitats i com qualsevol altra cosa que entra en contacte amb les mans de diverses persones, com mànecs de porta, bitllets i monedes o les barres al transport públic per agafar-se i no caure, els bacteris van que volen, sobretot per culpa d'aquells que no cuiden la seva higiene personal.

En aquest sentit, un equip d'estudiants del Castleknock Community College (Dublin 15) que ha participat en la Setmana de Científics Joves (patrocinada per BT) ha analitzat tot el que hi ha al botó dels semàfors. Les joves científiques Alison Egan, Caoimhe Harrington i Áine Morgan van agafar mostres de sis semàfors i van utilitzar diversos mètodes per a determinar si hi havia un ecosistema propi alegrement instal·lat al dispositiu.

Les anàlisis van trobar de tot i més, com difteroide, estafilococ i bacil, uns bacteris que podrien causar diftèria o intoxicació alimentària, entre d'altres coses. De tota manera, es necessitaria fer una anàlisi més completa i detallada a fi de determinar la seva perillositat, això sí, les tres científiques recomanen de no passar-se la mà per la cara després de pitjar el botó. Una altra cosa que han descobert és que si el botó fos de coure en lloc d'acer inoxidable, els bacteris ho tindrien més difícil per a sobreviure.